Recuerdo una copla que me cantaba mi jefa que era de Cataluña en Andalucia entre ellos hablaban su dialecto
decía algo así no la recuerdo muy bien han pasado 50 años.
Estando en la fonda el gal Marieta y un soldat.
No recuerdo la cantaba en su lengua.
manuel
decía algo así no la recuerdo muy bien han pasado 50 años.
Estando en la fonda el gal Marieta y un soldat.
No recuerdo la cantaba en su lengua.
manuel
Lógico que la cantase en su lemgua, esta canción es una sardana, con el tiempo se ha convertido en una canción popular infantil.
Sardana:
Paisatge bonic, és el Parc de Montjuic,
una fontana bella es veu al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó molt feliç…
De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el cantiret
se'n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l'aleta,
i baixen tots dos contents bo i fent-se l'amor.
De paraules gentils ells, se'n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells,
i la Marieta no es deixa fer un petó.
A pas de dansa i amb emoció
sent el ressò d'una cançó
que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.
Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d'or
i a ulls clucs.
Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l'amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l'altar.
Sardana:
Paisatge bonic, és el Parc de Montjuic,
una fontana bella es veu al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó molt feliç…
De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el cantiret
se'n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l'aleta,
i baixen tots dos contents bo i fent-se l'amor.
De paraules gentils ells, se'n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells,
i la Marieta no es deixa fer un petó.
A pas de dansa i amb emoció
sent el ressò d'una cançó
que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.
Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d'or
i a ulls clucs.
Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l'amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l'altar.