Joan Boscà i Almogàver, Taller de aprendizaje de poesía

Poeta.
Barcelona, 1487/92 —?, 21 de setembre de 1542
De família de mercaders i lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V, feu amistat amb Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs— i, amb Diego Hurtado de Mendoza, rebé lliçons de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo, i fou preceptor del duc d’Alba. A Granada, el 1526, s’entrevistà amb Andrea Navagero, per influència del qual adoptà la mètrica i les formes poètiques italianes. El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Anna Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor valencià Joan Ferrandis d’Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària on concorregueren, entre d’altres, el batlle general de Catalunya Jeroni Agustí i Albanell, el paborde de València Onofre Gualbes, el cavaller i poeta Galceran Durall i, quan la cort residia a Barcelona, Gutierre de Cetina i Diego Hurtado de Mendoza. Les seves obres, escrites en castellà, foren publicades el 1543 amb les de Garcilaso de la Vega. El primer llibre recull composicions dins les formes i els gèneres de la poesia castellana del segle XV; el segon, compost entre el 1526 i el 1537, sonets i cançons a la manera d’Itàlia, en endecasílabos, precedits d’una carta a la duquessa de Somma (neta del Gran Capità i muller de l’almirall de Nàpols i gran admirador d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona), veritable manifest de la poesia renaixentista; el tercer llibre enclou el poema clàssic Hero y Leandro en endecasílabos blancs, una elegia i dues epístoles en tercets, i un llarg poema en octaves reials. El quart reuneix les obres de Garcilaso. Bé que molt desigual, introduí a la península Ibèrica la mètrica italiana i posà les bases de la influència d’Ausiàs Marc en la poesia castellana del segle XVI. A instigació de Garcilaso publicà, a més, la traducció en prosa castellana d'Il cortegiano (1534), de Baldassarre Castiglione. De la seva producció catalana només ha romàs la poesia Esparsa, que exemplifica bé la seva devoció per Ausiàs Marc.