Poeta.
Barcelona, 1487/92 —?, 21 de setembre de 1542
De família de mercaders i lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V, feu amistat amb Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs— i, amb Diego Hurtado de Mendoza, rebé lliçons de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo, i fou preceptor del duc d’Alba. A Granada, el 1526, s’entrevistà amb Andrea Navagero, per influència del qual adoptà la mètrica i les formes poètiques italianes. El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Anna Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor valencià Joan Ferrandis d’Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària on concorregueren, entre d’altres, el batlle general de Catalunya Jeroni Agustí i Albanell, el paborde de València Onofre Gualbes, el cavaller i poeta Galceran Durall i, quan la cort residia a Barcelona, Gutierre de Cetina i Diego Hurtado de Mendoza. Les seves obres, escrites en castellà, foren publicades el 1543 amb les de Garcilaso de la Vega. El primer llibre recull composicions dins les formes i els gèneres de la poesia castellana del segle XV; el segon, compost entre el 1526 i el 1537, sonets i cançons a la manera d’Itàlia, en endecasílabos, precedits d’una carta a la duquessa de Somma (neta del Gran Capità i muller de l’almirall de Nàpols i gran admirador d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona), veritable manifest de la poesia renaixentista; el tercer llibre enclou el poema clàssic Hero y Leandro en endecasílabos blancs, una elegia i dues epístoles en tercets, i un llarg poema en octaves reials. El quart reuneix les obres de Garcilaso. Bé que molt desigual, introduí a la península Ibèrica la mètrica italiana i posà les bases de la influència d’Ausiàs Marc en la poesia castellana del segle XVI. A instigació de Garcilaso publicà, a més, la traducció en prosa castellana d'Il cortegiano (1534), de Baldassarre Castiglione. De la seva producció catalana només ha romàs la poesia Esparsa, que exemplifica bé la seva devoció per Ausiàs Marc.
Barcelona, 1487/92 —?, 21 de setembre de 1542
De família de mercaders i lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V, feu amistat amb Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs— i, amb Diego Hurtado de Mendoza, rebé lliçons de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo, i fou preceptor del duc d’Alba. A Granada, el 1526, s’entrevistà amb Andrea Navagero, per influència del qual adoptà la mètrica i les formes poètiques italianes. El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Anna Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor valencià Joan Ferrandis d’Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària on concorregueren, entre d’altres, el batlle general de Catalunya Jeroni Agustí i Albanell, el paborde de València Onofre Gualbes, el cavaller i poeta Galceran Durall i, quan la cort residia a Barcelona, Gutierre de Cetina i Diego Hurtado de Mendoza. Les seves obres, escrites en castellà, foren publicades el 1543 amb les de Garcilaso de la Vega. El primer llibre recull composicions dins les formes i els gèneres de la poesia castellana del segle XV; el segon, compost entre el 1526 i el 1537, sonets i cançons a la manera d’Itàlia, en endecasílabos, precedits d’una carta a la duquessa de Somma (neta del Gran Capità i muller de l’almirall de Nàpols i gran admirador d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona), veritable manifest de la poesia renaixentista; el tercer llibre enclou el poema clàssic Hero y Leandro en endecasílabos blancs, una elegia i dues epístoles en tercets, i un llarg poema en octaves reials. El quart reuneix les obres de Garcilaso. Bé que molt desigual, introduí a la península Ibèrica la mètrica italiana i posà les bases de la influència d’Ausiàs Marc en la poesia castellana del segle XVI. A instigació de Garcilaso publicà, a més, la traducció en prosa castellana d'Il cortegiano (1534), de Baldassarre Castiglione. De la seva producció catalana només ha romàs la poesia Esparsa, que exemplifica bé la seva devoció per Ausiàs Marc.